RELACIÓ PARES –FILLS

Què cal tenir en compte per tenir una bona relació entre pares i fills.

Estil autoritari - El que diuen els pares es llei, res es qüestiona, la conducta dolenta es castiga de forma estricta, comunicació escassa pares-fills. Hi ha molt de control i poc de suport afectiu. L’estil autoritari dona bons resultats a curt termini, per el càstig sever aplicat, però es contraproduent a la llarga. Els fills poden ser obedients, mostrar una bona disposició a l’escola o la feina, però potser no tinguin gran confiança en si mateixos i que tinguin una baixa autoestima, poden mostrar-se hostils i rebels o depressius, per aquesta causa.

Estil permissiu o indulgent - Hi ha poca disciplina, la comunicació es bona, donen molt de suport afectiu i poc control. Els pares no son molt exigents respecte als fills, per la mateixa raó que son permissius, son indulgents. Els fills, per la seva part, es mostren confiança en sí mateix, però poden mostrar problemes de conducta.

Estil indiferent o negligent - Hi ha menys suport afectiu i menys comunicació. Hi ha mes crítica i rebuig en la relació. Els fills sovint tenen problemes a l’escola, problemes psicològics i problemes de conducta. Poden tenir problemes amb les drogues.

Estil democràtic - En aquest tipus de relació, els pares donen suport afectiu i estableixen bona comunicació amb els fills. Aquests mostren confiança en si mateixos i donen un bon rendiment escolar a la vegada que pocs problemes de conducta i una bona autoestima. Optant per aquest darrer estil de criança tindrem en compte:

- Saber comunicar.
- Saber donar ordres
- Saber escoltar – escolta activa.
- Saber donar responsabilitats
- Saber utilitzar el càstig.
- Saber negociar.
- Ajudar al fill/a a ser autònom....

Els pares han d’aprendre a dir NO i en tot cas aprendre a negociar.
Els fills sols obeeixen si se’ls hi donen bé les ordres. No utilitzar l’autoritarisme.
Se’ls ha d’explicar que en la vida les regles són importants i que s’han de respectar.
No eviteu les dificultats als vostres fills, ensenyeu-los a superar-les i això els farà madurar.
El càstig no és per fer-los sentir culpables, sinó per aprendre a tenir responsabilitats.

RESPONSABILITAT COMPARTIDA

JO HO FAIG - TU OBSERVES
JO HO FAIG - TU PARTICIPES
TU HO FAS - JO PARTICIPO
TU HO FAS - JO OBSERVO

Els pares haurien de plantejar als seus fills una dificultat nova cada dia per superar-la, guanyant així en autoestima.
Enfrontar-se amb dificultats estimula al nen i l’ajuda a créixer i a desenvolupar-se bé.
No hi han culpables, sinó que la interacció entre pares i fills o professors i alumnes no són potser les més adequades.
No hem de buscar un “per què” del problema, sinó un “COM” solucionar-lo.

Els nens tenen més necessitat de models que de crítics.
Es millor imposar normes als nens perquè les trenquin, que no imposar cap tipus de norma.