RELACIÓ PARES –FILLS

Què cal tenir en compte per tenir una bona relació entre pares i fills.

Estil autoritari - El que diuen els pares es llei, res es qüestiona, la conducta dolenta es castiga de forma estricta, comunicació escassa pares-fills. Hi ha molt de control i poc de suport afectiu. L’estil autoritari dona bons resultats a curt termini, per el càstig sever aplicat, però es contraproduent a la llarga. Els fills poden ser obedients, mostrar una bona disposició a l’escola o la feina, però potser no tinguin gran confiança en si mateixos i que tinguin una baixa autoestima, poden mostrar-se hostils i rebels o depressius, per aquesta causa.

Estil permissiu o indulgent - Hi ha poca disciplina, la comunicació es bona, donen molt de suport afectiu i poc control. Els pares no son molt exigents respecte als fills, per la mateixa raó que son permissius, son indulgents. Els fills, per la seva part, es mostren confiança en sí mateix, però poden mostrar problemes de conducta.

Estil indiferent o negligent - Hi ha menys suport afectiu i menys comunicació. Hi ha mes crítica i rebuig en la relació. Els fills sovint tenen problemes a l’escola, problemes psicològics i problemes de conducta. Poden tenir problemes amb les drogues.

Estil democràtic - En aquest tipus de relació, els pares donen suport afectiu i estableixen bona comunicació amb els fills. Aquests mostren confiança en si mateixos i donen un bon rendiment escolar a la vegada que pocs problemes de conducta i una bona autoestima. Optant per aquest darrer estil de criança tindrem en compte:

- Saber comunicar.
- Saber donar ordres
- Saber escoltar – escolta activa.
- Saber donar responsabilitats
- Saber utilitzar el càstig.
- Saber negociar.
- Ajudar al fill/a a ser autònom....

Els pares han d’aprendre a dir NO i en tot cas aprendre a negociar.
Els fills sols obeeixen si se’ls hi donen bé les ordres. No utilitzar l’autoritarisme.
Se’ls ha d’explicar que en la vida les regles són importants i que s’han de respectar.
No eviteu les dificultats als vostres fills, ensenyeu-los a superar-les i això els farà madurar.
El càstig no és per fer-los sentir culpables, sinó per aprendre a tenir responsabilitats.

RESPONSABILITAT COMPARTIDA

JO HO FAIG - TU OBSERVES
JO HO FAIG - TU PARTICIPES
TU HO FAS - JO PARTICIPO
TU HO FAS - JO OBSERVO

Els pares haurien de plantejar als seus fills una dificultat nova cada dia per superar-la, guanyant així en autoestima.
Enfrontar-se amb dificultats estimula al nen i l’ajuda a créixer i a desenvolupar-se bé.
No hi han culpables, sinó que la interacció entre pares i fills o professors i alumnes no són potser les més adequades.
No hem de buscar un “per què” del problema, sinó un “COM” solucionar-lo.

Els nens tenen més necessitat de models que de crítics.
Es millor imposar normes als nens perquè les trenquin, que no imposar cap tipus de norma.

LA RELACIÓ DE PARELLA

ORIENTACIONS PER TENIR UNA BONA RELACIÓ DE PARELLA. Cal desenvolupar i practicar aquestes habilitats:
· Acepta que la nostre vida és responsabilitat nostre. No podem esperar que l’altre membre de la parella ens faci feliç. La nostre felicitat depen, sobre tot, de nosaltres mateixos. No ens enganyem.
· No hem de resoldre la vida de l’altre persona, buscant solucions, donant consells i marcant les pautes de com ha de viure la seva vida.
· Aprendre a escotas és molt important. Per això hem de deixar el que estem fent, vuidar-nos d’altres pensaments que distreguin la nostre atenció i intentar col·locar-nos en el seu lloc per saber com es sent.
· Aprendre a dialogar. La nostre opinió, forma d’entendre i de veure la realitat no són la veritat absoluta, sinó la nostre.
· Aprendre a consensuar. L’opinió d’ambdues parts s’ha de tenir en compte, no per distingui “lo meu” i “lo teu” sinó “lo nostre”.
· Aprendre a compartir. Donar-se l’un a l’altre: preguntar com es troba, que és el que l’incomoda, que vol i desitja.
· Aprendre a demanar. Mostrar la nostre vulnerabilitat és la major prova d’amor, ja que no l’ensenyem a qualsevol.
· Dedicar temps especific per la parella.
· Compartir hobbies, temps lúdic, fantasies i il·lusions, al igual que acompanyar en els moments tristos, durs i penosos.
· Compartir l’economia forma part de la relació de parella.
· Aprendre a utilitzar els conflictes i les crisis, per aprendre més de nosaltres mateixos, veure quines són les nostres necessitats i qui és el dolor o la mancança que provoquem a la nostre parella. El que ha de ser un salt i no un estancament que no dur a cap lloc. Parlar quan sigui necessari, perquè el problema no quedi enquistat. No hi ha més gran desastre que el silenci.
· Mirar amb orgull a la parella. El sexe, les caricies i un “t’estimo” s’ha de dir, s’ha de donar mostres d’afecte. No val el dir que “ja es dona per suposat”.

No obstant les relacions de parella estan en moviment constant i cal tenir en compte que la manca de llibertat i de confiança impedeix una relació fluida i l’estancament o la poca comunicació comporten a curt o llarg termini a una separació.Cal fer un bon prejecta de vida en comú.

ANSIETAT

LA RELACIÓ ENTRE LA PARAULA I EL PENSAMENT.
La majoria de patiments psicològics relacionats amb l'ansietat i l'estrès es deuen al desconeixement de la psicologia humana per part de la nostra societat, que es reflecteix, en l'àmbit individual, en una adquisició progressiva d'hàbits mentals que limiten les nostres expectatives en lloc d’ampliar-les. És com si la nostra ment fos un cotxe molt potent, però sense el volant per dirigir-lo.

Està demostrat que per molt desenvolupades que es tinguin les facultats intel·lectives, no és aquest el factor decisiu per tenir una vida plena d'èxits. Altres factors, com per exemple el control mental, són crucials. És per això que els petits o grans problemes de la vida quotidiana poden esdevenir detonants per desenvolupar estats d'ansietat i estrès, que s'arrelaran cada vegada més a la nostra ment si no aprenem els mètodes adequats per invertir el procés i, en definitiva, per conduir-nos millor a la vida.

LLIBRE RECOMENAT: ASERTIVIDAD - Expresión sana de la autoestima - OLGA CASTANYER - DDB editorial.

SÍNDROME DE FIBROMIALGIA

QUÈ ÉS LA FIBROMIALGIA?* En 1993 la OMS (Organització Mundial de la Salut), la va definir com, “ Una condició dolorosa, no articular, que envolta els muscles i es la causa més comú de dolor musclo - esquelètic crònic i generalitzat.”
En 1992, la OMS reconeix aquest síndrome com una malaltia reumàtica.
Les persones que la pateixen solen dir: “Em fa mal tot”.
En el 80 – 90% dels casos es tracta de dones entre 30 – 60 anys, sent estrany el seu inici en l’edat infantil i en persones mes grans de 65 anys, encara que es coneixen casos en adolescents i d’un 10 – 15% afecta a homes.


COMPRENSIÓ DE LA MALALTIA SEGONS LA MEVA EXPERIÈNCIA.
· Important desconnexió de la persona amb el seu cos: anar acumulant esgotament sense donar-se compta, no escoltar els missatges que està enviant el cos, no identificar o no escoltar les necessitats que el cos demana.
· Acumulació d’emocions no expressades: dolor, tristesa, ràbia no expressada i no ateses adequadament.
· Important desconnexió amb un mateix: voler fer més del que un pot fer, voler ser més del que un és, desconèixer les pròpies necessitats, desconèixer els propis límits, no escoltar i no saber el que un sent realment, incoherència entre el que un pensa, el que un fa i el que sent. Actitud de “Jo puc amb tot”.
· Baixa autoestima: no cuidar-se, no valorar suficientment la pròpia salut, no saber dir NO, no respectar els propis límits encara que s’identifiquin, aguantar amb el patiment i/o dolor innecessari, esforçar-se per ser estimat i/o acceptat, dolor sostingut en el temps per perllongar situacions no desitjades o perjudicials per la persona, etc...
· Viure en el futur en detriment absolut del “aquí i ara”: es viu el present a gran velocitat esperant un futur millor que encara ha d’arribar, sense veure que és el que hi ha ara, el que tenim ara o el que som ara. Es viu el futur amb ansietat i/o angoixa.

CURSOS D'EDUCACIÓ EMOCIONAL

SEDUEIX-TE PER SEDUÏR
CURS D’EDUCACIÓ EMOCIONAL DE CONEIXEMENT PERSONAL
Presentació
Aquest curs pretén donar eines per promoure la intel·ligència emocional en qualsevol context, sigui familiar, social o professional. No es presenta en un format de conferències teòriques, sinó que pretén ser un curs pràctic i vivencial, que requereix la implicació i participació al llarg del seu desenvolupament. Tot el curs està presentat amb diferents presentacions de power point.
PER MÉS INFORMACIÓ TRUCAT AL 93.872.76.88 - 609.22.40.75