Teràpia del riure
Estudis científics demostren que riure de forma habitual comporta grans beneficis per l’organisme: físics, mentals i emocionals.
El riure és una excel·lent gimnàstica, allibera tensions, ens ajuda a connectar amb el nostre interior i descobrir habilitats que tenim enterrades i que ens podrien ser molt útils per viure millor i ser més feliços.
Una persona positiva i amb un sentit de l’humor desenvolupat viu més anys i amb més qualitat de vida, té menys malalties, sap encarar i resoldre millor els problemes quotidians.
Respon-te una pregunta: quant temps fa que no et diverteixes de veritat? Que no rius fins a no poder més? Que no et deixes anar i et dediques 2 hores seguides de temps només per a tu?.
Prova la Teràpia del Riure, una nova tècnica amb la que desconnectaràs dels problemes diaris, et desestressaràs, aprendràs a superar la timidesa, el sentit del ridícul, potenciaràs habilitats comunicatives però, sobretot, t’ho passaràs molt i molt bé!
Amb aquest taller et beneficiaràs de totes les avantatges de la Teràpia del Riure i, a més, aprendràs algunes tècniques per afrontar el dia a dia de forma més positiva i empàtica.
Preguntes freqüents:
Per qui és la Teràpia del Riure? Per tothom que vulgui passar 2 hores divertint-se, experimentant amb el riure, desconnectant, fent exercici i coneixent gent nova i noves formes d’expressió. Molt recomanable, també, per superar la timidesa, les limitacions personals i augmentar l’autoestima i el bon humor.
Quins beneficis té? Millora la salut física, psicològica i emocional. Pot ser un substitut del gimnàs. Canvia la manera d’enfocar el nostre dia a dia i ens ajuda a tenir una visió més positiva de la vida.
Què cal per fer una sessió? Portar roba còmode i mitjons ja que totes les activitats es fan descalços.
Important: la teràpia del riure és una activitat que s’ha de fer de forma conscient i voluntària. Abstenir-se les persones que no tinguin ganes de participar activament o que vinguin obligades o només per acompanyar a d’altres. Per precaució, aquesta activitat no es recomana a persones que duguin marcapassos o que estiguin embarassades de més de 3 mesos.
Conclusió:
Si tens ganes de:
- Oblidar les preocupacions
- Acabar amb l'estrès
- Conèixer gent
- Jugar, ballar, divertir-te
- Riure moltíssim
- Experimentar una nova forma d'oci que, a més, té beneficis per la salut física, psicològica i emocional.
APUNTA'T I PROVA UNA SESSIÓ DE RISOTERÀPIA INTENSIVA.
Impartit per Aura Costa - Informació al 609.22.40.75 - demaneu per M.Dolors Utrera
dijous, 28 de juliol del 2011
divendres, 6 d’agost del 2010
PSICOLOGIA POSITIVA
La Psicologia Positiva afirma que les persones optimistes viuen més anys.
Ser optimista implica tambè ser més feliç.
La felicitat es contempla com la capacitat humana per experimentar emocions positives que produeixen plaer i que estan motivades per un profund proposit de vida.
La felicitat es produeix quan l'individu participa en activitats que li produeixen plaer al moment, que a la vegada son motivades per valors personals que li permeten la realització de les seves metes i proposits de vida.
Ara bé, dit tot això, la psicologia positiva ens diu que per ser feliç cal:
1. Agraeix el que tens i no pensis amb el que no tens.
2. Viu i reviu els moments d'alegria que experimentes cada dia.
3. Cultiva una mentalitat optimista.
4. Apren a perdonar i a oblidar.
5. Apren cada dia una cosa nova per nodrir la teva ment i el teu esperit.
6. Dedica temps a cultivar les teves relacions.
7. Sigues creatiu. Utilitza la teva imaginació i el teu pensament.
8. Practica la bondat, fes el bé i no miria a quí.
9. Practica l'espiritualitat. Practica obres de caritat.
10. Treballa cada dia per aconseguir les teves metes i els teus somnis.
11. Cuida el teu cos, medita, practica exercici, somriu molt i descansa. Menjar bé.
12. Obre't als coneixements i sigues constructiu. Apren a desfer emocions negatives per construir-ne de positives.
Tots aquests aspectes son molt importants i ara cal reflexionar; què és per a tú ser feliç?
El que està clar és que el que per a un li pot fer molt feliç una cosa, per altres no és així i que sempre que hem aconseguit una cosa que ens fa ser feliç, ja estem buscat un altre cosa que ens porti a la felicitat, perquè el llindar de felicitat igual que el lindar de qualsevol altre emoció sigui positiva o negativa no perdura en el temps i sols nosaltres tenim el poder de ser feliços o viure amargats tota la vida.
Sigues feliç un instant i fes d'aquest instant la teva vida, perquè no està la felicitat en viure, sinó en saber viure”.
Ser optimista implica tambè ser més feliç.
La felicitat es contempla com la capacitat humana per experimentar emocions positives que produeixen plaer i que estan motivades per un profund proposit de vida.
La felicitat es produeix quan l'individu participa en activitats que li produeixen plaer al moment, que a la vegada son motivades per valors personals que li permeten la realització de les seves metes i proposits de vida.
Ara bé, dit tot això, la psicologia positiva ens diu que per ser feliç cal:
1. Agraeix el que tens i no pensis amb el que no tens.
2. Viu i reviu els moments d'alegria que experimentes cada dia.
3. Cultiva una mentalitat optimista.
4. Apren a perdonar i a oblidar.
5. Apren cada dia una cosa nova per nodrir la teva ment i el teu esperit.
6. Dedica temps a cultivar les teves relacions.
7. Sigues creatiu. Utilitza la teva imaginació i el teu pensament.
8. Practica la bondat, fes el bé i no miria a quí.
9. Practica l'espiritualitat. Practica obres de caritat.
10. Treballa cada dia per aconseguir les teves metes i els teus somnis.
11. Cuida el teu cos, medita, practica exercici, somriu molt i descansa. Menjar bé.
12. Obre't als coneixements i sigues constructiu. Apren a desfer emocions negatives per construir-ne de positives.
Tots aquests aspectes son molt importants i ara cal reflexionar; què és per a tú ser feliç?
El que està clar és que el que per a un li pot fer molt feliç una cosa, per altres no és així i que sempre que hem aconseguit una cosa que ens fa ser feliç, ja estem buscat un altre cosa que ens porti a la felicitat, perquè el llindar de felicitat igual que el lindar de qualsevol altre emoció sigui positiva o negativa no perdura en el temps i sols nosaltres tenim el poder de ser feliços o viure amargats tota la vida.
Sigues feliç un instant i fes d'aquest instant la teva vida, perquè no està la felicitat en viure, sinó en saber viure”.
dilluns, 26 de juliol del 2010
HABILITATS DE COMUNICACIÓ
És basic tenir una bona comunicació, igual que tenir una escola activa, ja que el diàleg ha de respondre als interessos de cadascú i ens ha de fer sentir que la nostre opinió es té en compte i es respecta.
Si observem el nostre estil de comunicació, la majoria de vegades és per utilitzar un missatge “TU”, com per exemple: “Tu sempre crides” en lloc d’utilitzar un missatge “JO”, com pe exemple: “ Quan em crides em sento malament”.
Si ens i fixem, el missatge “TU” és acusatiu, com si l’altre tingués la culpa de tot el nostre malestar i amb aquest tipus de missatge el que fem és tancar-nos al diàleg amb l’altre.
Ara bé, si utilitzem el missatge “JO”, estem implicant un sentiment i per tant podem fer que l’altre persona no es senti culpable i donem opció a un diàleg positiu.
Per altre banda, podem veure en els exemples que es mostren a continuació que les ordres impositives tampoc són una bona manera de comunicar-nos i les ordres negatives tampoc. Si us hi fixeu bé, no deixen de ser missatges “TU” i per tant les ordres es reben de manera incorrecta, et fan sentir malament i en lloc d’esperar una resposta o conducta positiva el que provoca és una resposta o conducta negativa. Per tant:
És millor dir...
“ Parla fluixet a la biblioteca”
“ Tires la brossa a les, posa el plat a l’aigüera i treu les estovalles”.
“ Agafa la meva mà per creuar””
“ Dona de menjar al gos””
“ Fes ara els deures ½ hora, desprès estudies els temes per l’examen,...”
Que dir...
“Porta’t bé””
“Neteja-ho tot”
“Obeeix”
“ Has de ser responsable”
“Estudia”
Utilitza afirmacions
“Posa els peus a terra”
“Parla fluixet”
“Tracta bé als teus companys/es”
“Contesta amb educació”
“Fixa’t i fes un lletra llegible, borra si és necessari ”
No utilitzis negacions
“ No pugis els peus a la cadira”
“ No cridis”
“ No piquis”
“ No parlis malament”
“ No facis mala lletra”
Si ens hi fixem, no costa gaire canviar el nostre estil de comunicació i observarem un canvi espectacular en la convivència tant en l’entorn familiar, com professional, entre amics,... Val la pena.
Si observem el nostre estil de comunicació, la majoria de vegades és per utilitzar un missatge “TU”, com per exemple: “Tu sempre crides” en lloc d’utilitzar un missatge “JO”, com pe exemple: “ Quan em crides em sento malament”.
Si ens i fixem, el missatge “TU” és acusatiu, com si l’altre tingués la culpa de tot el nostre malestar i amb aquest tipus de missatge el que fem és tancar-nos al diàleg amb l’altre.
Ara bé, si utilitzem el missatge “JO”, estem implicant un sentiment i per tant podem fer que l’altre persona no es senti culpable i donem opció a un diàleg positiu.
Per altre banda, podem veure en els exemples que es mostren a continuació que les ordres impositives tampoc són una bona manera de comunicar-nos i les ordres negatives tampoc. Si us hi fixeu bé, no deixen de ser missatges “TU” i per tant les ordres es reben de manera incorrecta, et fan sentir malament i en lloc d’esperar una resposta o conducta positiva el que provoca és una resposta o conducta negativa. Per tant:
És millor dir...
“ Parla fluixet a la biblioteca”
“ Tires la brossa a les, posa el plat a l’aigüera i treu les estovalles”.
“ Agafa la meva mà per creuar””
“ Dona de menjar al gos””
“ Fes ara els deures ½ hora, desprès estudies els temes per l’examen,...”
Que dir...
“Porta’t bé””
“Neteja-ho tot”
“Obeeix”
“ Has de ser responsable”
“Estudia”
Utilitza afirmacions
“Posa els peus a terra”
“Parla fluixet”
“Tracta bé als teus companys/es”
“Contesta amb educació”
“Fixa’t i fes un lletra llegible, borra si és necessari ”
No utilitzis negacions
“ No pugis els peus a la cadira”
“ No cridis”
“ No piquis”
“ No parlis malament”
“ No facis mala lletra”
Si ens hi fixem, no costa gaire canviar el nostre estil de comunicació i observarem un canvi espectacular en la convivència tant en l’entorn familiar, com professional, entre amics,... Val la pena.
diumenge, 27 de gener del 2008
RELACIÓ PARES –FILLS
Què cal tenir en compte per tenir una bona relació entre pares i fills.
Estil autoritari - El que diuen els pares es llei, res es qüestiona, la conducta dolenta es castiga de forma estricta, comunicació escassa pares-fills. Hi ha molt de control i poc de suport afectiu. L’estil autoritari dona bons resultats a curt termini, per el càstig sever aplicat, però es contraproduent a la llarga. Els fills poden ser obedients, mostrar una bona disposició a l’escola o la feina, però potser no tinguin gran confiança en si mateixos i que tinguin una baixa autoestima, poden mostrar-se hostils i rebels o depressius, per aquesta causa.
Estil permissiu o indulgent - Hi ha poca disciplina, la comunicació es bona, donen molt de suport afectiu i poc control. Els pares no son molt exigents respecte als fills, per la mateixa raó que son permissius, son indulgents. Els fills, per la seva part, es mostren confiança en sí mateix, però poden mostrar problemes de conducta.
Estil indiferent o negligent - Hi ha menys suport afectiu i menys comunicació. Hi ha mes crítica i rebuig en la relació. Els fills sovint tenen problemes a l’escola, problemes psicològics i problemes de conducta. Poden tenir problemes amb les drogues.
Estil democràtic - En aquest tipus de relació, els pares donen suport afectiu i estableixen bona comunicació amb els fills. Aquests mostren confiança en si mateixos i donen un bon rendiment escolar a la vegada que pocs problemes de conducta i una bona autoestima. Optant per aquest darrer estil de criança tindrem en compte:
- Saber comunicar.
- Saber donar ordres
- Saber escoltar – escolta activa.
- Saber donar responsabilitats
- Saber utilitzar el càstig.
- Saber negociar.
- Ajudar al fill/a a ser autònom....
Els pares han d’aprendre a dir NO i en tot cas aprendre a negociar.
Els fills sols obeeixen si se’ls hi donen bé les ordres. No utilitzar l’autoritarisme.
Se’ls ha d’explicar que en la vida les regles són importants i que s’han de respectar.
No eviteu les dificultats als vostres fills, ensenyeu-los a superar-les i això els farà madurar.
El càstig no és per fer-los sentir culpables, sinó per aprendre a tenir responsabilitats.
RESPONSABILITAT COMPARTIDA
JO HO FAIG - TU OBSERVES
JO HO FAIG - TU PARTICIPES
TU HO FAS - JO PARTICIPO
TU HO FAS - JO OBSERVO
Els pares haurien de plantejar als seus fills una dificultat nova cada dia per superar-la, guanyant així en autoestima.
Enfrontar-se amb dificultats estimula al nen i l’ajuda a créixer i a desenvolupar-se bé.
No hi han culpables, sinó que la interacció entre pares i fills o professors i alumnes no són potser les més adequades.
No hem de buscar un “per què” del problema, sinó un “COM” solucionar-lo.
Els nens tenen més necessitat de models que de crítics.
Es millor imposar normes als nens perquè les trenquin, que no imposar cap tipus de norma.
dilluns, 21 de gener del 2008
LA RELACIÓ DE PARELLA
ORIENTACIONS PER TENIR UNA BONA RELACIÓ DE PARELLA. Cal desenvolupar i practicar aquestes habilitats:
· Acepta que la nostre vida és responsabilitat nostre. No podem esperar que l’altre membre de la parella ens faci feliç. La nostre felicitat depen, sobre tot, de nosaltres mateixos. No ens enganyem.
· No hem de resoldre la vida de l’altre persona, buscant solucions, donant consells i marcant les pautes de com ha de viure la seva vida.
· Aprendre a escotas és molt important. Per això hem de deixar el que estem fent, vuidar-nos d’altres pensaments que distreguin la nostre atenció i intentar col·locar-nos en el seu lloc per saber com es sent.
· Aprendre a dialogar. La nostre opinió, forma d’entendre i de veure la realitat no són la veritat absoluta, sinó la nostre.
· Aprendre a consensuar. L’opinió d’ambdues parts s’ha de tenir en compte, no per distingui “lo meu” i “lo teu” sinó “lo nostre”.
· Aprendre a compartir. Donar-se l’un a l’altre: preguntar com es troba, que és el que l’incomoda, que vol i desitja.
· Aprendre a demanar. Mostrar la nostre vulnerabilitat és la major prova d’amor, ja que no l’ensenyem a qualsevol.
· Dedicar temps especific per la parella.
· Compartir hobbies, temps lúdic, fantasies i il·lusions, al igual que acompanyar en els moments tristos, durs i penosos.
· Compartir l’economia forma part de la relació de parella.
· Aprendre a utilitzar els conflictes i les crisis, per aprendre més de nosaltres mateixos, veure quines són les nostres necessitats i qui és el dolor o la mancança que provoquem a la nostre parella. El que ha de ser un salt i no un estancament que no dur a cap lloc. Parlar quan sigui necessari, perquè el problema no quedi enquistat. No hi ha més gran desastre que el silenci.
· Mirar amb orgull a la parella. El sexe, les caricies i un “t’estimo” s’ha de dir, s’ha de donar mostres d’afecte. No val el dir que “ja es dona per suposat”.
No obstant les relacions de parella estan en moviment constant i cal tenir en compte que la manca de llibertat i de confiança impedeix una relació fluida i l’estancament o la poca comunicació comporten a curt o llarg termini a una separació.Cal fer un bon prejecta de vida en comú.
ANSIETAT
LA RELACIÓ ENTRE LA PARAULA I EL PENSAMENT.
La majoria de patiments psicològics relacionats amb l'ansietat i l'estrès es deuen al desconeixement de la psicologia humana per part de la nostra societat, que es reflecteix, en l'àmbit individual, en una adquisició progressiva d'hàbits mentals que limiten les nostres expectatives en lloc d’ampliar-les. És com si la nostra ment fos un cotxe molt potent, però sense el volant per dirigir-lo.
Està demostrat que per molt desenvolupades que es tinguin les facultats intel·lectives, no és aquest el factor decisiu per tenir una vida plena d'èxits. Altres factors, com per exemple el control mental, són crucials. És per això que els petits o grans problemes de la vida quotidiana poden esdevenir detonants per desenvolupar estats d'ansietat i estrès, que s'arrelaran cada vegada més a la nostra ment si no aprenem els mètodes adequats per invertir el procés i, en definitiva, per conduir-nos millor a la vida.
LLIBRE RECOMENAT: ASERTIVIDAD - Expresión sana de la autoestima - OLGA CASTANYER - DDB editorial.
La majoria de patiments psicològics relacionats amb l'ansietat i l'estrès es deuen al desconeixement de la psicologia humana per part de la nostra societat, que es reflecteix, en l'àmbit individual, en una adquisició progressiva d'hàbits mentals que limiten les nostres expectatives en lloc d’ampliar-les. És com si la nostra ment fos un cotxe molt potent, però sense el volant per dirigir-lo.
Està demostrat que per molt desenvolupades que es tinguin les facultats intel·lectives, no és aquest el factor decisiu per tenir una vida plena d'èxits. Altres factors, com per exemple el control mental, són crucials. És per això que els petits o grans problemes de la vida quotidiana poden esdevenir detonants per desenvolupar estats d'ansietat i estrès, que s'arrelaran cada vegada més a la nostra ment si no aprenem els mètodes adequats per invertir el procés i, en definitiva, per conduir-nos millor a la vida.
LLIBRE RECOMENAT: ASERTIVIDAD - Expresión sana de la autoestima - OLGA CASTANYER - DDB editorial.
SÍNDROME DE FIBROMIALGIA
QUÈ ÉS LA FIBROMIALGIA?* En 1993 la OMS (Organització Mundial de la Salut), la va definir com, “ Una condició dolorosa, no articular, que envolta els muscles i es la causa més comú de dolor musclo - esquelètic crònic i generalitzat.”
En 1992, la OMS reconeix aquest síndrome com una malaltia reumàtica.
Les persones que la pateixen solen dir: “Em fa mal tot”.
En el 80 – 90% dels casos es tracta de dones entre 30 – 60 anys, sent estrany el seu inici en l’edat infantil i en persones mes grans de 65 anys, encara que es coneixen casos en adolescents i d’un 10 – 15% afecta a homes.
COMPRENSIÓ DE LA MALALTIA SEGONS LA MEVA EXPERIÈNCIA.
· Important desconnexió de la persona amb el seu cos: anar acumulant esgotament sense donar-se compta, no escoltar els missatges que està enviant el cos, no identificar o no escoltar les necessitats que el cos demana.
· Acumulació d’emocions no expressades: dolor, tristesa, ràbia no expressada i no ateses adequadament.
· Important desconnexió amb un mateix: voler fer més del que un pot fer, voler ser més del que un és, desconèixer les pròpies necessitats, desconèixer els propis límits, no escoltar i no saber el que un sent realment, incoherència entre el que un pensa, el que un fa i el que sent. Actitud de “Jo puc amb tot”.
· Baixa autoestima: no cuidar-se, no valorar suficientment la pròpia salut, no saber dir NO, no respectar els propis límits encara que s’identifiquin, aguantar amb el patiment i/o dolor innecessari, esforçar-se per ser estimat i/o acceptat, dolor sostingut en el temps per perllongar situacions no desitjades o perjudicials per la persona, etc...
· Viure en el futur en detriment absolut del “aquí i ara”: es viu el present a gran velocitat esperant un futur millor que encara ha d’arribar, sense veure que és el que hi ha ara, el que tenim ara o el que som ara. Es viu el futur amb ansietat i/o angoixa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)